L’exposició d’art precari Compartiments neix, així com la convocatòria oberta homònima, de la voluntat de convertir la carència en potencialitat i possibilitar un intercanvi de capital simbòlic com a alternativa efímera i precària als circuits dominants. L’exposició presenta un conjunt d’obres que emfatitzen les peculiaritats de l’espai compartit i, a més, dialoguen amb la noció de precarietat.
L’obra de Hegel Pedroza, Finestres Sonores, ho fa contraposant a partir del so l’espai compartit amb el privat i eliminant sonorament les distàncies entre dos espais privats, mentre que Itziar Badenas extrapola les diferents accepcions del mot alemany Heime a l’espai domèstic, amb la seva obra homònima.
Alhora, Azahara Cerezo i Raquel Vila reflexionen sobre com l’espai íntim pot esdevenir un espai compartit mitjançant la comunicació virtual i la seva capacitat d’invasió; la primera, a partir d’un script on dos robots parlen sobre el llibre de Remedios Zafra Una habitació pròpia connectada; i Raquel Vila, amb Mise en abyme, proposa dur a terme un Skype durant la mostra, que, a partir de l’efecte òptic de dos miralls situats un davant l’altre, provoca que els espectadors es vegin a si mateixos.
Per altra banda, Rosa García planteja l’absència com a conseqüència de la precarietat amb Permiso de Ausència II, on mitjançant un cartell de reservat es fa present a la mostra en tant que no pot ser-hi present. Bárbara Sánchez juga també amb aquesta idea tancant-se en una habitació durant tota l’exposició: amb THE POETry IS PRESENT, per mitjà de la poesia i l’alcohol, recupera la vida social de què no pot gaudir, per unes condicions també precàries.
Per últim, Laura García, Alex Solé i Jaume Simón Contra fan de la precarietat el format de l’obra: els dos primers, a La hora del té, transformen la cuina en una instal·lació, com un exercici de resistència a la tendència generalitzada del “do it yourself”, que no deixa de ser un manual no creatiu. En canvi, Jaume Simón Contra, amb la instal·lació Art Monster, crea a la terrassa una atmosfera desoladora a partir d’un audiovisual i quadres intervinguts, amb què planteja la sort que pot córrer el circuit emergent en esdevenir el corrent dominant.
Totes aquestes propostes interactuen durant un vespre amb un espai no-neutre i possibiliten nous discursos al voltant de la nostra quotidianitat, tant compartida com precària.
Artistes: Azahara Cerezo, Bárbara Sánchez, Hegel Pedroza, Itziar Badenas, Jaume Simón Contra, Laura García, Alex Solé, Raquel Vila i Rosa García.
Comissaris: Col·lectiu NIO (Ferran Cardona i Marta Coll) amb la col·laboració de Blanca del Río, Blai Marginedes i Christian M. Alonso.